“És pervers que les capses d’antidepressius que es consumeixen augmentin el PIB d’un país “


nina2RAFAEL BISQUERRA és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB), membre fundador del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) i director de màsters i postgraus en aquesta universitat: Postgrau en Educació Emocional i Benestar (PEEB) i Postgrau en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions (PIE).


Pocs al món han estudiat i investigat l’educació emocional com ho ha fet Rafael Bisquerra des de principis dels anys 90 a la Universitat de Barcelona. És autor de desenes de llibres, l’últim, Cuestiones sobre el bienestar (Editorial Síntesis). Com cada any organitza les jornades d’Educació Emocional, que en aquesta desena edició s’emmarquen en un congrés internacional sobre psicologia positiva i benestar al paranimf de la UB, del 4 al 6 d’abril.

Què és l’educació emocional? DSC_0530

Un procediment didàctic per desenvolupar les competències emocionals, és a dir, les habilitats o recursos personals que ens ajuden a afrontar millor els reptes de la vida quotidiana, de  la vida personal, familiar, professional…

– ¿En pot aprendre tothom?

Sí, però hauria de tenir com a destinataris prioritaris els educadors i les famílies. Cada vegada hi ha més evidències sobre la importància de la família en aquest sentit. Acaba de sortir una investigació que posa de manifest com la relació que s’estableix entre la mare i el fill els primers anys de vida repercutirà en el nivell d’estrès que pugui tenir el fill d’adult. Hi ha pares formats i n’hi ha que no. Estem en un moment en què et demanen formació per a qualsevol cosa, en canvi, per una de les funcions més delicades com l’educació dels fills no es demana cap tipus de formació.

– ¿Al sector de l’educació hi ha interès en fomar-se?

No es pot parlar gaire de sectors sinó més aviat d’interessos personals. És veritat que per alguna qüestió el sector educatiu ha tingut una sensibilitat especial, tot i que la major part del professorat no n’ha sentit ni a parlar. Un altre sector professional bàsic hauria de ser el món de la salut i seria ideal que els directius també fossin sensibles.

Amb què ens ajuda l’educació emocional?

A afavorir el benestar i a prevenir comportaments compulsius i molts problemes que hi ha actualment com violència, ansietat, estrès, depressió, tendència al consum de substàncies, al suïcidi… 

De quina manera es pot fer?

A través de la consciència emocional, la regulació emocional i també de l’autonomia, que vol dir no veure’s molt influït pel context ambiental que ens envolta.

L’educació emocional ha de tenir uns fonaments científics sòlids que a vegades no té

– ¿El primer pas és, doncs, saber quines emocions sentim?

Prendre consciència de què ens passa per dins, la qual cosa ens ajuda a saber què passa per dins de les persones amb què interactuem. Això, a més, ens ajuda a adoptar els comportaments adequats que fan possibles la convivència i les relacions positives amb altres persones.

– ¿El segon pas?

Seria la regulació emocional o també dit control, canalització, gestió. Es tracta de trobar un equilibri entre dos extrems: la repressió i el descontrol. No és fàcil, a vegades perquè ni sabem on és aquest punt ja que és un punt que construïm.

– Quin és el panorama actual al nostre país pel que fa a educació emocional?

És un moment molt esperançador. Quan el 1997 vam crear el GROP amb la intenció d’anar desenvolupant l’educació emocional, que en aquell moment ni se’n parlava, no m’hauria imaginat mai que avui tindria el ressò que té. En aquests anys s’ha fet un canvi important en un sector de la societat i de l’educació però no podem pensar que l’educació emocional actualment arribi a tot arreu.

– ¿Està quantificat a quanta gent arriba?

Quantificat no perquè és molt costós però hem fet una estimació i creiem que actualment arriba a un 5% de la població estudiantil.

– I com estem en relació a d’altres països?

M’atreviria a dir que probablement hi ha tres països que són referents: els Estats Units, on s’ha fet molta recerca i s’hi han abocat molts diners, Anglaterra i Espanya.

En educació i en política, ha arribat el moment de passar de les ideologies a les evidències científiques

¿No hi ha xifres concretes?

És molt difícil investigar la implantació de l’educació emocional perquè això no va de tot o res, és un continu. N’hi ha que poden fer una xerrada a l’any, n’hi ha que 10 hores de pràctica al mes, n’hi ha que ho poden tenir en compte sempre però no ho denominen així o n’hi ha que diuen que fan educació emocional i no té res a veure.

– Això passa en tots els camps.

Sí, però en el camp de l’educació emocional es presta que passi més perquè en parlar d’emocions entrem en un tema subjectiu, que és una novetat, i molts es creuen amb el dret de pontificar i fer el que els sembli. L’educació emocional ha de tenir uns fonaments científics sòlids que moltes vegades no té. Tant a dins de l’educació com a dins de la política, tenim unes pautes de comportament basades en a mi em sembla…, basades en qüestions d’ideologia, molt poques vegades s’arriba a evidències científiques que inspirin l’acció posterior.

– ¿Vol dir que la política hauria de funcionar a base d’evidències científiques?

S’hauria de plantejar d’aquesta manera perquè no podem fer política al segle XXI amb els esquemes del segle XIX. Llavors era eminentment ideològica, basada en la lluita de les dretes contra les esquerres i al revés, amb totes les conseqüències que comporta. Ha arribat el moment de passar de les ideologies a les evidències perquè si ens basem només en les ideologies acabem tenint 7 lleis d’educació amb uns costos molt elevats.

– ¿El gran beneficiat que la política funcionés així seria el bé comú?

Exacte. Els polítics haurien de deixar molt clar amb el seu comportament, no amb els mítings, que volen dedicar tan de temps com puguin al bé de la ciutadania, no a treballar només per a que el seu partit arribi al poder. Malauradament els darrers anys ha estat molt evident que no anem per aquí.

– ¿No és ser molt optimista?

L’ONU va proposar que el 20 de març celebrem el Dia Internacional de la Felicitat com a crida d’atenció als polítics perquè contactin amb les necessitats socials i la societat el que realment vol és la felicitat. Hem de començar a avaluar els projectes polítics, els mandats que té un partit en el govern, en termes de com mantenen o augmenten el benestar de la ciutadania.

El Departament de Benestar i Família actualment està desenvolupant el Pla Nacional de Valors

– ¿No es fa en certa manera ja?

No parlo del benestar material sinó del benestar global, que inclou el físic, la salut, el social, l’emocional, el professional, el benestar a dins de les organitzacions… Hi ha molts elements a tenir en compte i hi ha instruments de cert rigor per mesurar el benestar global d’un país i no com ho estem fent ara amb el PIB.

– Per què creu que no és vàlid el PIB?

El número de capses d’antidepressius i d’ansiolítics que es consumeixen en un país o el número de suïcidis que hi ha en un país… augmenta el PIB, és una visió perversa de la realitat, no? Això ens posa a l’aguait de si el PIB és el millor indicador del benestar d’un país.

– Com hauria de ser un bon indicador de benestar?

Hauria d’incloure indicadors econòmics, de salut, de benestar professional, de benestar social i, evidentment, indicadors de benestar emocional, que és la percepció que un té de la seva satisfacció amb la vida, en definitiva, de la seva felicitat. I això només ho pot avaluar un mateix. No és difícil, només cal la voluntat de fer-ho.

– Quina és la posició de l’administració en relació a l’educació emocional? ¿És receptiva? ¿S’implica?

La implicació és poca però hi ha un sector que va guanyant interès i pot arribar a formar part de projectes de canvi i innovació a dins l’administració pública, a dins dels partits polítics i de la societat en general. El projecte del Pla Nacional de Valors que està tirant endavant Benestar i Família va una mica en aquesta direcció de crear sensibilitat dins dels diferents departaments de la Generalitat per tenir present la importància de les emocions i els valors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s