A l’escola Sagrada Família de Gavà fan una aposta clara per l’educació emocional. La Luz Guerrero, mestra i màster en educació emocional a la Universitat de Barcelona, explica en aquest vídeo com ja des de P3 treballen la consciència i la regulació emocional. El nens poden expressar com se senten, ho poden compartir amb els seus companys i entre tots miren de trobar una solució, si cal. Aprenen tècniques de relaxació, es fan massatges entre ells i descobreixen estratègies de regulació.
Luz Guerrero parla d’una tècnica basada en La tècnica de la tortuga, un estudi d’autocontrol a l’aula, un article de Robin, Schneider i Dolnick, que es va publicar el 1976 a la revista Psycology in the schools. Aquesta tècnica es va recuperar anys més tard en la marc de l’educació emocional i és una bona eina per ajudar nens d’infantil i primària a controlar els seus sentiments d’ira, ràbia, preocupació… Es tracta d’una tècnica a través de la qual els nens aprenen a confiar en ells mateixos i que són ells els que tenen la capacitat de controlar les seves accions. Aquest és el conte que Luz Guerrero explica als seus alumnes:
Hi havia una vegada una tortugueta a qui li agradava molt jugar. A vegades jugava sola i altres vegades amb els seus amics; a vegades jugava a a casa i altres vegades al carrer o al parc. També li agradava molt veure la tele. A l’escola, en canvi, semblava que no s’ho passava gaire bé. Se li feia difícil estar asseguda, escoltant el mestre. Quan els seus companys la molestaven i li prenien alguna cosa o li feien una empenta, s’enfadava tant que no trigava gens a insultar i barallar-se fins a tal punt que després les seves amigues no la deixaven participar en els seus jocs. La tortugueta estava molt enfadada, confosa i trista perquè no podia controlar-se i no sabia com resoldre el problema.
Un dia es va trobar una tortuga sàvia. La tortugueta li va dir: “L’escola no m’agrada. No puc portar-me bé i si ho intento, no ho aconsegueixo. Què puc fer?. La tortuga sàvia li va respondre: “La solució està en tu mateixa. Quant et sentis enfadada i no puguis controlar-te, entra dins la teva closca. Allà dins et podràs calmar”.
La tortuga sàvia va continuar: “Quan jo m’amago a la meva closca faig tres coses. Primer em dic: “STOP”. Després respiro profundament tantes vegades com calgui i finalment em pregunto a mi mateixa quin és el problema”. Després d’aquesta explicació, les dues tortugues ho van practicar juntes diverses vegades. Al cap d’una estona, la tortugueta va dir que ja tenia ganes de tornar a l’escola per comprovar si funcionava.
Un altre dia, la tortugueta estava a classe i una companya la va començar a molestar. Tot just va notar que es començava a enfadar, que la sang li bullia i que se li accelarava el cor, va recordar el que li havia explicat la tortuga sàvia. En aquell moment es va replegar a dins de la closca, on podia estar tranquil·la sense que ningú la molestés. Després va pensar en què podia fer i va fer diverses respiracions profundes. Llavors va poder sortir de la seva closca i va observar que la professora somreia. La tortugueta va practicar aquesta estratègia moltes vegades. No sempre aconseguia controlar-se però, poc a poc, poder replegar-se a la seva closca la va anar ajudant a regular millor la seva ira. Amb el temps va arribar a controlar-se gairebé sempre i això li va permetre tenir més amigues i disfrutar de l’escola.
Luz Guerrero diu: “Quan un nen entra trist a classe és més important preguntar-li com se sent aquell dia que explicar la lliçó d’història perquè aquell dia la lliçó d’història no servirà de res”. I afegeix: “Que un nen arribi a primer de carrera i aquella carrera no l’apassioni és un símptoma que no ha rebut una bona educació emocional”.
Emoeduca't 